No l'individualisme, sinó la persona. No el col·lectivisme, sinó la comunitat. Aquest podria ser un lema descriptiu del personalisme, un corrent filosòfic en el qual destacà el pensador cristià francès Emmanuel Mounier. Mounier inicià el seu combat intel·lectual, a principis dels anys 30, amb la voluntat de desemmascarar el sistema econòmic del seu temps: es tractava de fer veure fins a quin punt el capitalisme liberal occidental suposava la negació de la persona humana i de la seva vocació espiritual i fraterna. Però es tractava també de construir una alternativa diferent de la del socialisme estatista soviètic, que tampoc havia aconseguit respondre a aquesta vocació. Mounier dedicà una bona part de la seva reflexió a bastir les bases filosòfiques i antropològiques d'una economia diferent, que fos capaç de construir un "socialisme de la persona", en paraules seves. Un "socialisme de la persona" que té molt a veure amb els principis que inspiren el cooperativisme i part del que actualment es coneix amb el nom d'economia social.