El capítol és una primera exploració sobre la naturalesa del treball directiu i la gestió (management). Tradicionalment s'ha considerat que la gestió és un art, però des dels inicis del segle vint, amb la creació de les escoles universitàries de gestió i de les ciències de la gestió es pensa que la gestió és una ciència o l'aplicació d'unes ciències. El capítol insisteix que la gestió continua essent un art poietic en el sentit d'Aristòtil. Per Aristòtil hi ha tres classes de coneixements: episteme o coneixement diem-ne científic, poiesis, o coneixement i activitat productiva, i phronesis, o coneixement i activitat pràctica en el sentit de praxis, prudència o desenvolupament de la prudència. La poiesis compren els conceptes d'arts i tekhné, que eren equivalents en la cultura clàssica, i és un art productiu en el sentit que una cosa que abans no existia passa a existir degut a l'acció d'un agent humà. Per Aristòtil tant és poiesis fer un gerro, una obra d'art, un poema (com el seu nom índica) o una empresa, independentment de la naturalesa material o immaterial de la cosa produïda. Per Aristòtil allò que és important és la relació entre l'agent i l'objecte que produeix: l'agent al perfeccionar la cosa que produeix es perfecciona a sí mateix. Aquest és un punt essencial per entendre la gestió com un art, així com l'art de governar. El capítol presenta també les arts i els oficis dels gremis medievals i les relacions entre els artesans i els objectes que produeixin. Ho fa a través de l'experiència d'un carreter que fa rodes de carro i descriu les seves vivències.

ESADE

Back to home

Bonet Guinó, Eduard

Primeres idees per a una filosofía de la gestió

2016
El capítol és una primera exploració sobre la naturalesa del treball directiu i la gestió (management). Tradicionalment s'ha considerat que la gestió és un art, però des dels inicis del segle vint, amb la creació de les escoles universitàries de gestió i de les ciències de la gestió es pensa que la gestió és una ciència o l'aplicació d'unes ciències. El capítol insisteix que la gestió continua essent un art poietic en el sentit d'Aristòtil. Per Aristòtil hi ha tres classes de coneixements: episteme o coneixement diem-ne científic, poiesis, o coneixement i activitat productiva, i phronesis, o coneixement i activitat pràctica en el sentit de praxis, prudència o desenvolupament de la prudència. La poiesis compren els conceptes d'arts i tekhné, que eren equivalents en la cultura clàssica, i és un art productiu en el sentit que una cosa que abans no existia passa a existir degut a l'acció d'un agent humà. Per Aristòtil tant és poiesis fer un gerro, una obra d'art, un poema (com el seu nom índica) o una empresa, independentment de la naturalesa material o immaterial de la cosa produïda. Per Aristòtil allò que és important és la relació entre l'agent i l'objecte que produeix: l'agent al perfeccionar la cosa que produeix es perfecciona a sí mateix. Aquest és un punt essencial per entendre la gestió com un art, així com l'art de governar. El capítol presenta també les arts i els oficis dels gremis medievals i les relacions entre els artesans i els objectes que produeixin. Ho fa a través de l'experiència d'un carreter que fa rodes de carro i descriu les seves vivències.
More Knowledge
Primeres idees per a una filosofía de la gestió
Bonet Guinó, Eduard
In Cogitare aude. Miscel·lània d'homenatge a Josep-Maria Terricabras
Girona (Spain): Universitat de Girona (UdG), 2016
p. 31 - 38

Related publications

Back to home